Aquesta vegada, aprofitant el pont de les Illes Balears, viatjam tota la família a l'illa veïna per passar allí uns dies. Sortim divendres a les 11 del matí, primer gran encert, perquè a la tarda es va complicar molt el temps, amb fortes plujes i vent que van dificultar molt l'arribada a Formentera als corredors que van decidir viatjar a la tarda.
Després d'instal·lar-nos a l'apartament, dinar els espaguetis de rigor a l'Illes Pitiuses i descansar una mica, vora les 6 de tarda i inmersos en un autèntic temporal, anam a cercar el dorsal i la bossa del corredor al que al final serà el centre d'operacions, l'Hostal Bahia, al port de La Savina. Camiseta tècnica finisher negra ( no entenc la mania de donar camisetes finisher abans de disputar la prova, perd la gràcia), buff de la prova, un parell d'adhesius, un gel i propaganda, tot això a dins d'una bossa de tela amb el logo de la prova. No està mal. Feim una infusió al Bellavista on s'allotjen la majoria de participants per fer temps fins el Brefing, allí compartim opinions i rises amb alguns dels companys i companyes. A la reunió tècnica, res de nou, començam a tenir una mica d'experiència en això dels trails i més o menys sempre es requereix el mateix.
Dosis de calories per sopar: hamburguesa completa amb patates amb cervesota a Sant Francesc i a jeure prompte.
Como sempre abans d'una cita important costa conciliar la son. M'adorm tard, estrany el llit i a més el boix petit es desperta vàries vegades, fins que es posa al nostre llit. A meitat nit, m'aixec per anar al bany, tant d'Aquarius i aigua estan fent estragos. Quan per fi puc adormir-me, deseguida sona l'alarma del mòbil, són les 5 i quart: ha arribat el gran dia. L'embaixador de Formentera a les pitiüses, Guille, passa a cercar-me a les 6'10h amb en Vicent Roig per anar cap a la sortida. Abans hem de buscar dos companys més, cotxe ple i a i mitja ja som a La Savina.
Una vegada al Bahia, hem de deixar la bossa que volem que ens duguin al punt de control de La Mola. Quin maleton, sembla que em vagi de casa per sempre. Deix una altra bossa amb roba neta per l'arribada. Ple de corredors asustats estan inmersos en els seus rituals previs i absents amb els seus pensaments. A mi, els darrers rituals que m'han funcionat i mantenc (s'ha d'anar provant fins que dones en el clau) són els següents: radiosalil pels tendons d'aquiles i soli, esparadrat als mugrons i fungosol en quantitat generosa als peus i dins les deportives. He dubtat molt fins darrer moment en la indumentària, finalment em decideixo per malles pirata, pantorrilleres compresives, primera capa tèrmica de màniga llarga, camiseta de màniga curta i maneguets. Fins darrer moment em plantejo sortir amb el tallavents però sembla que farà bon dia i decideixo dur-lo a la motxilla i passar una mica de fred a la sortida que fugirà deseguida als primers quilòmetres. El frontal, també a la motxilla, al final només m'haurà fet falta per anar al bany del Bahia.Es verifiquen les motxilles dels dorsals acabats en 7, feim el control de xips i en pocs minuts estam llestos perquè es doni la sortida.
A les 7'03h es dona la sortida, un poc desangelada, tot hi ha que dir-ho. Es troba a faltar speaker i megafonia amb música motivant tipus Carmina Burana o similar. A penes uns voluntaris, membres de l'organització i uns pocs familiars acompanyants. Els corredors ens animam a nosaltres mateixos fent crits de motivació. Em trob un poc descol·locat, els meus darrers companys habituals de trails, no són al pelotó (Xicu, Jose Maria, Pepet i Boris són a la Transcanaria, Colom no ha pogut venir finalment i Skapin està lesionat), la qual cosa em fa circular els primers km sense una referència clara. La gent surt forta, a ritme de 5' i el grup s'estira de seguida, prompte es fixen les posicions i els primers companys de cursa: Maria Jose Morell, Vicent Roig, Raul Salvador, Guille i el pixamates Vicent Cardona, que quan li va fugir la pixera ja no li veguérem més el pél. Es voreja l'estany des peix, passam per can marroig, torre de sa gavina i fins a Cala Saona. Per aquí són pistes de terra i carreranys bastant corribles. De Cala Saona a Es Cap, la cosa es complica...
El terreny es complica per moments.Apareixen els nervis per primera vegada, hi ha una petita estona que no trobam per on creuar una tela metàl·lica, uns per amunt, altres per abaix, no trobam cintes i uns cridant als altres, finalment a prop de la costa estava el pas. Al Garmin vaig posar el trajecte de l'edició anterior i m'indicava quan em desviava de la ruta, el que no em deia era si l'any passat anava per on tocava o no , jeje.
Els darrers quilòmetres abans de Barbaria per jo són del més complicat del FART. No hi ha camí, ni carrerany ni res, moltíssimes pedres i arbustos petits, no saps devegades per on posar els peus. A més, tenc el record que l'any passat ja va passar, no saps ben bé la ruta correcta i costa tobar les cintes. Veus gent per totes les bandes, centenars de metres a l'esquerra, gent aferrada als penyasegats, gent per davant i no saps bé a qui seguir, cintes ninguna, on seran? finalment, el far des cap asoma per dalt l'horitzó i decideix tirar a dret cap a ell es posi qui es posi per davant, hi hagi o no hi hagi camí. Una zona de pins reforestats em recorda que ja som a prop del far. Per fi, quin alivi, però sorpresa, allí no està el punt de control, està a la torre des cap, 500 metres més endavant. Arrib allí en la posició 37 després de 1h46' de cursa.
A l'avituallament de la torre, trob un bon grupet repostant: Els Terribles del camino, amb na Susana Gavilan, Yeste, Romera i Vergel. M'estranya una mica trobar-me tan prompte a l'alçada de la líder femenina de la prova, Susana té un nivell superior al meu. Ho vaig massa bé, o alguna cosa està passant. Ho he passat mal els darrers moments abans de Barbaria, tot sol, sense tenir la ruta clara, i és per això que dexideisc partir de seguida amb ells per anar en grup. Per mor d'això, no carrec la motxilla d'aigua, però si prenc coca-cola, isotònic i plàtan. Partim deseguida amb el qui seran els meus companys de viatge durant els següents 15 km.
El recorregut millora amb el passar dels quilòmetres, més trail, més bosc, carreranys, travessar torrents, i anar en grup es fa més ameno, conversam, no gaire però conversam i els km passen més aviat. Susana ens fa la vida més fàcil a tots, és l'alegria del grup, està pendent de tots, d'esperar a un, animar a l'altre, oferir menjar, va fent la goma, endavant i endarrera del grup, es nota que va sobrada, còmoda a aquestos ritmes de trail. De vegades em costa seguir-los i Susana es gira de seguida per esperar i animar. Tot canvia però quan passat el torrent de s'alga enfilam la platja de mitjorn. La veritat és que correm quasi tota l'estona, llevat de dos petits moments on se'ns enfonsen molt els peus a l'arena. En arribar a les pasarel·les a meitat mitjorn em pos a tirar del grup, em motiva tenir al davant a dos atletes mallorquins, un d'ells és el crack Rafa Medina, Tintín pels amics. Els agafam i anam junts una bona estona. Susana em comenta que té una sensació estranya: té pixera constantment, s'ha aturat vàries vegades i només han sortit d'ella un parell de gotetes. Pensa que pot tenir una infecció d'orina. Diu també que sent dolors a la zona de la bufeta, pinta mal, però així i tot se la veu preocupada però continua en carrera, te un bon marge de ventaja sobre la seva perseguidora.
Per aquí em trob també l'esgarrapat Marc Marí, l'animador de les curses. Es troba en mig d'un pajaron brutal, caminant, més o menys en la mateixa zona on l'any anterior es va fotre el genoll. L'anim a còrrer, a seguir amb i jo, li ofereisc de tot però enguany va surtit. Li dic que es llevi el tallavents, pot ser la causa del pajaron, perque enguany ha preparat millor la cursa. A aquestes alçades del matí el sol comença a apretar i pot ser que et coguis a dins d'un tallavents, em diu que està destemplat i se'l treurà al següent punt de control.
Els Terribles del camino, i en concret Yeste, vegent el panorama amb na Susana, que si jo vull tirar endavant i marxar endavant que ho faci i que no em senti obligat a anar amb ells, sense cap obligació, que ells esperen a na Susana i que van en grup esperant-se. Decideisc fer-li cas i endavant...
Estam arribant al Caló des morts, zona de sortida del half fart. Segons els meus calculs basats en els temps de pas de l'any anterior, deu fer una hora que han sortit, però tal vegada, com duc adelant, només fa mitja hora. No crec que els agafem.
Però en arribar a l'avituallament, sorpresa, encara no han sortit!! Es veu que entre mig hora d'adelant que duc i mitja que s'han retrasat ells per culpa de la barca de Transmapi, són les 10h30' i encara no han sortit. Estaven a punt de fer, i al arribar nosaltres, els hem interromput la sortida, ja que som un bon grupet. Total que estan allí parats, esperant i no se'ls ocorre altra que dedicar-nos una ovació i donar-nos ànims. És emocionant, bufff, entre tanta gent, les presses, els nervis, l'avituallament, només reconec a un parell. Des d'aquí gràcies a tots, va estar emocionant. He arribat al Caló des Mort, per davant de les meves previsons, el 35è, en 3 h 33', abans de la sortida del Half, sinó es torceix, això pinta bé.
Decideixo no allargar massa l'aturada a boxes, és un dels propòsits d'enguany per retallar temps al crono, i surt tot sol del punt de control. Aquesta zona me la conec bastant de l'any passat i un entreno que vaig fer per aquí a l'octubre amb els amics formenterencs. Arriesgo i me'n vaig sol. Als pocs metres ja tenc a la darrera participant de la prova curta vora jo. No serà fàcil però, son pocs, una trentena i bons, a més que han sortit ben frescos i descansats. A la pujada d'Estufadors em trob a na Neus Prats, feim unes rises i la pujam junts. Arpofit que caminam per treure'm de la motxilla la meva bosseta de gominoles, anacardos i prunes seques per anar menjant mentres pujo Estufadors. Arribar dalt i a còrrer, tercera participant que agaf i al qui no m'esperava veure per aquí, és en Dani Becerra. Va caminant, enrrampat. Estam a un camí ample de terra que pica per avall. Li donc dos aminoàcids i l'anim a còrrer però deseguida queda darrera, més tard es recuperaria i acabaria fent un molt bon debut. M'encanta aquest tram i corr seguit. Atrap a Alba i a prop de Cala Colodar agaf a en Vicent Roig que feia molta estona que no veia, havíem corregut junts els primers 10 km. Estam a prop de La Mola, ja hem passat l'equador de la prova. Tenc ganes d'arribar, ja que allí m'espera na Neus amb els boixos i l'avituallament allà dalt sembla un oasis en mig del desert. Ben sortit de tot per recuperar-se, bons voluntaris i la bossa amb la roba neta, guai!
Allà està el majestuós far, i davant de la pared de pedra ja veig als meus fills que venen a l'encontre, sembla que estan orgullosos del seu pare, jo molt content de veure'ls córrer per allí. És el km 40, arrib el 28è de la prova llarga en 4h 37' , mitja hora clavada (5h07') menys que l'any anterior. Enguany no ho faré tan llarg aquí, l'any passat em vaig tenir que curar les ampolles dels peus. Encara que em trob molt a gust i no m'aniria mai, em canvie de dalt a baix, canvie les cascadia per les nike pegasus, em pos la gorra, menjo mig sanvitx bec isotònic i coca-cola, carrego d'aigua i per a baix, quan abans surti abans acabaré.
En un moment tornam a ser tots junts per aquí, però uns estam a punt de partir i altres acaben d'arribar, altres, els del half, a penes s'aturen uns segons. Jo l'any passat vaig quedar per La Mola una mitja hora enguany no sé si haurà arribat a 10 minuts, crec que no. He retallat en un no res, més de 20' al crono de l'edició anterior, més 30' que ja duia d'abans. Vaig bé, bé no, pletòric. Surt pitant i tot sol de nou.
Només sortir, buff quina passada de sensacions, un surt com a nou de La Mola, amb energia renovada, sobretot pel canvi de calçat. Començava a tenir els peus destrossats, i els calçons i camiseta curts eixuts són un descans. Però tant de relax, no és bo, al millor camí de tota la cursa, el que surt del far i va pel pla de La Mola, camí ample de terra, entrebanc amb una pedreta anclada al terra, per anar massa confiat i relaxat i arrossegant els peus i pataplam, al terra. Caiguda tonta de la tarda, mirar al voltant a veure si algú m'ha vist, sembla que no i m'aixec més ràpid que he caigut. De seguida el genoll dret comença a sanguejar. Gajes de l'ofici.
De La Mola a Es Caló, també és un tram molt polit. Trailero, saltant pareds de pedra, vordejant penyasegats, remuntant torrents, vistes impressionants de l'illa i d'Eivissa, zona de virots. La faig tota la zona, 10 km, completament sol. M'entretenc en un senzill joc: per entrenir-me i per no anar-me'n de la ruta marcada de l'organització i no fer metres de més, juc a anar de cinta en cinta. Localitz visualment una cinta i vaig cap ella fixant-me en el terra per no caure, mirant on fony, quan arribo aixeco el cap i busc la següent, allà està a per ella i així fins Es Caló. De cinta en cinta i tiro por que me toca. Al camí romà em trob a Juanjo Serra que em dona ànims i em diu que vaig molt bé, li deman si hi ha algú davant a prop perque vaig fart d'anar tot sol. Contesta que Alba Furniet i Vicent Roig estan a pocs metres. Finalment, m'uneix a ells a l'avituallament d'Es Caló. Ja som aquí baix he arribat el 27è en 6 h 15'. Estam al km 50. Mentalment faig els meus càlculs: queda una mitja marató, anant molt lent una mitja pot sortir en 2 hores i algo, joderrrr, si tot va bé em queden poc més de dues hores, vol dir que faré menys de nou hores!! quan l'any passat vaig fer 9h47'.
Ara toquen els trams més durets del trail, d'Es Caló fins Punta Prima, zona costanera, desèrtica, sense ser arena de la platja, però amb lleugera pendent cap amunt i zona exposada als vents costaners amb mica d'ombra i molta humetat. Es fa durilla aquesta zona, menys mal que la faig quasi tota amb en Vicent Roig, fins que decideix afluixar i quedar-se una mica endarrerit, no atur d'agafar corredors però ja no sé ni si son de la curta ni de la llarga, ni m'interessa, només vull arribar i quan abans millor, que a les 4 comença el Madrid-Barça,....buffff que li donin al Madrid i al Barça.
La gent per aquesta zona camina molt, jo encara no ho fet, no atur de còrrer. Arribant a la torre de Punta Prima, és un rosari de corredors caminant, fent ca-cos, vaig adelantant-los a tots. I una altra grata sorpresa a Punta Prima, al punt de control em trob una bona colla de gent avituallant, gent de la curta que no em pensava mai que agafaria, i entre ells el meu company d'entrenos Tomàs París. Estan fets calçs, assiguts a cadires. Apenes m'atur, no els hi queda isotònic (error), bec coca-cola platano i em trec el tercer i darrer gel de la jornada (20-40-60). "Només" queda afrontar el darrer tram del FART, el tram de platges i l'arribada a La Savina. Ara segur que la finalitze, encara que sigui caminant, sé que arribaré. Només resten 13km. 26è 7h08'.
A Els Pujols, darrers ànims de la família, que s'han aturat a un restaurant a dinar, sinó espavilen arribaré meta abans que ells. Correm pel passeig i per passarel·les, a aquestes alçades s'agraeix.
Era graciós com tots els novatos em preguntaven quan faltava, que fins a on teniem que arribar, que si arribaríem a Eivissa, jejeje, jo ja sabia on hem ficava, anava curat d'espant. Enguany control de xip a El Pas, 23è amb 8h i 3'. Vamossss només queden 2, o 4 o 5 mai ningú sap quan falta d'Es Pas a meta. És igual, ja és poc. Segueix agafant gent, a illetes veig a dos companys que se'n van platja a baix per l'arena a creuar-la tota, quan a l'esquerra veig les cintes que ens indiquen cap els xiringuitos i cap al camí dels cotxes. Els avisam i els salvam d'una veritable pallissa.
Per la pista correm, jo i un company de Dénia , Marco, a un ritme de 5'30''. Sembla mentida del que és capaç el cos humà després de 70km, seguir corrent a ritme d'un entreno meu normal de qualsevol tarda, increïble. El meu garmin ja passa dels 70km, segur que hi ha més de 71. Correm i enfilam una llarga recta de camí de terra que desemboca en La Savina. Ara sí que ja està fet!! El meu darrer company diu que no pot més a aquest ritme, que tiri, li dic que vaig endavant en busca dels fills. Acelero encara més, em sembla que vaig volant, vaig el darrer km extasiat de felicitat perque se que batiré i de molt la meva marca. I el que és més important, m'he trobat genial, cap molèstia, cap ensurt, cap lesió, estic a punt de finalitzar un altre trail. Gir a dreta i enfil el passeig del port, ja es veu l'arc de meta, agaf els meus fills de les mans i corr amb ells els darrers metres, els darrers metres d'un FART de km, un FART de còrrer i un FART de felicitat.
Per molts d'anys FART, fins l'any que ve.
Amb en Tolo Fiol, guanyador.
DARÍO MUÑOZ Club Atletisme Santa Eulària 20è clas grl 7è Vet. 8h36'47" ritme 7'04"
Temps en moviment 8h 07`
Calories 5246 kcl
Desnivell +822m
Distància garmin 73,16 km
Brooks Cascadia 7 i Nike Pegasus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada