Ja a l'aeroport d'Eivissa me n'adon del primer contratemps: m'he deixat el tallavents a casa!! i és material obligatori!!! Els companys em consolen: "Hi ha botigues a Palma, i tenim temps..." Tenen raó, no problem. L'avió surt en retard més d'una hora, ens ha fotut la migdiada, però és igual, no problem.
Enguany ens instalem a Sòller, gentileza de'n Tomàs París i familia, ideal perquè està a meitat cursa i tant per anar a la sortida, tornar de la meta o que na Neus em pugui seguir i assistir a la cursa, ens cau molt bé.
Intent fer una becadeta però impossible, no hi ha manera. Sortim prompte cap a la sortida d'Andratx, aturada a Decathlon per comprar el tallavents i una vegada arribats al poble aturada ràpida a recollir el dorsal per evitar les presses de darrera hora. Trobam una petita pizzeria al poble i sopam pizza, un tallat i llestos. Cap al pavelló, hi ha nervis i ja comença a respirar-se l'ambient màgic dels Ultras, sobretot d'aquells que comencen de nits.
Uns dels millors moments de la cursa es viuen als moments previs a la sortida, al pavelló on s'estableix el centre d'operacions, els eivissencs sempre tenim allà el nostre raconet on ens ajuntam tots i tot son bromes i rises, mofades sobre el material d'un de l'altre, les tàctiques secretes, les fotos de rigor, etc. Tots sabem que d'aquí a poca estona ja no riurem tant... JEJE Es nota l'absència de n'Skapin, alma màter del grup i un dels pioners de venir a participar a aquesta cursa, que aquest any ha hagut de quedar a casa a darrer moment amb unes dècimes de febre.
Ha arribat l'hora de la sortida, em de caminar més de 500 metres per anar fins allà. Enguany l'han desplaçada fins l'Ajuntament d'Andratx, un antic castell preciós. Ha set un encert. Ha set la millor sortida dels 3 anys que he participat. Imagineu-vos l'estampa: Castell antic il·luminat a la foscor de la nit, de fons sona a tota marxa Carmina Burana, l'speaker comença a animar l'ambient i a les 00:00 comença el compte enrerra 10, 9, 8, 7.. 2,1 i bocines sonen fort en la nit d'Andratx, ens saludam i desitjam sort tota l'expedició pitiusa, i endavant començam a trotar, creuam la línia de sortida i a banda i banda del carrer hi ha voluntaris amb torxes enceses que fan més místic el moment. Una estesa de llumetes vermelles invaeixen els carrers d'Andratx cap a les muntanyes més properes. Començam així un llarg dissabte que ens durà després de moltes hores d'esforç, de patiments, de satisfaccions, a la plaça de Pollença. Aquest és l´únic objectiu: arribar a Pollença, això ja serà un èxit.
Sortim tots junts, menys en Javi Serra clar, però ben deseguida ens dividim en dos grans grups: Jose Maria, Boris, Vicent Bishi, Bonilla i Toni Tomasset per davant van a un ritme que per nosaltres ja és molt ràpid a aquestes alçades sobretot pensant tot el que ens queda per davant, els "deixam" marxar i ens quedam una mica endarrera en Colom, Marc Marí, Raúl, Pere Serra i un que escriu cròniques molt llargues.
A darrera hora vaig decidir comprar-me unes musleres Compressport, ja que als trails es carreguen molt els quàdriceps i després patim molt amb les agujetes. Sense haver-les provat, me les he calat per la cursa i m'estrenyen moltíssim i als pocs km not sensacions rares als quàdriceps, com a molt durs, alguna cosa no funciona, i no estam ni al km 10.
La pujada a l'Esclop, és espectacular, dura, duríssima, però espectacular. Per què? Perquè anam tots encara molts junts i es pot observar un riu de llumetes, vermelles davant teu i blanques darrera. Perque és molt tècnica, terreny ple de grans roques i sense camí, ni carrerany ni res, només s'ha d'anar cap amunt seguint les cintes. I a dalt hi ha unes vistes espectaculars, tenc gravat a la retina el reflexe de la llum de la lluna a la mar calma a la nostra esquerra, i observar les llums d'un gran vaixell, i a la dreta veure les llums de la ciutat de Palma ben airejats per un ventet fresquet. Al final, m'he decidit i he tret de la motxilla els bastons a aquesta primera pujada important, no volia treure'ls tan aviat, amb tanta de gent per enmig i sense pràctica pot ser perillós, però tal i com duia els quàdriceps, era la millor elecció, i menys mal...
Baixada cap a Estellencs de les millors de tot el recorregut per còrrer, no gaire tècnica, carrerany sense moltes pedres, pista després i camins asfaltats a lo darrer que s'arriba a fer una mica llarg i carrega els quadriceps de tant de retindre. En aquest Ultra, un es cansa de pujar i es cansa baixant, no es sap el que és pitjor. Arribam a Estellencs, primer punt de control i avituallament a les 2 i 48' de la matinada per recórrer els primers 18'7 km i marxar en la 145 posició.
Al PC d'Estellencs m'he tret les musleres de compressió i les he deixat a la motxilla per més endavant si de cas. A l'instant he trobat millora, les cames més relaxades i he començat a trobar-me millor. Marxam en tot moment en Colom i jo junts. Marc Marí i Raúl Salvador ens fan la goma, anam junts per moments sense voler van quedant-se darrera, ens trobam als avituallaments, anam llarg moments tots 4 junts. Aquest tram fins el Port des Canonge és bastant senzill, són 17,4 km i només trobarem 521 de desnivell. Una pujada que afrontam des del mateix poble d'Estellencs, per baixar posteriorment fins el nivell del mar, al Port des Canonge on està el 2n avituallament i PC, on arribam després de 5h 05' de cursa i en la posició 167. A l'avituallament menjo bastant i carregam camelback. Bevem isotònic en els gots plegables de silicona ( van de conya ) i pepsi. Porquejam de tot, la veritat que enguany els avituallaments han estat ben abastits de quantitat i varietat. Xuxes, sandvitxos, barretes, fruit secs, fruites, galletes, de tot. No ens entretenim gaire i partim de seguida. Recordam de l'any anterior que la sortida del Port des Canonge era dureta, una pujada interminable per pista ampla però amb molta pendent que ens du a Valldemossa. La intenció és arribar bastant abans que surtin els del Trail per agafar-los ventaja i que comencin a avançar-nos passat el camí de s'arxiduc i per bandes menys tècniques on no siguin tan emprenyos els adelantaments. Són només 9,4 km de recorregut però quins nou quilòmetres, bufff. Aquí els bastons tornen a fer molta feina, es nota la diferència de dur-ne'n a no. Descarrega els quadriceps, articulacions, postura més erguida, etc. Tal vegada demà ens afinem els braços, però ens és ben igual. Colom tira de jo sempre cap amunt i en no res feim cel, ja som a dalt. Baixam una mica senzill i ens queda una tiradeta d'un parell llarg de km d'asfalt per carretera fins la població de Valldemossa, sortida del Trail. Ja s'ha fet de dia, hem passat la nit i això sempre anima. Arribam a les 6:45' del matí i el Trail surt a les 8 h, no està malament. No ens podem anar de Valldemossa sense provar la coca de patata, repostam, ens treim el frontal i visita al bany per fer aigües menors. Estan arribant a la zona molts dels participants al Trail, ens donen anims, la qual cosa s'agraeix. Posició 189. Comença a fer un ventet molt emprenyo i suats com anam, quan caminam tenim fred. Treim els tallavents i ens els posam, menys mal que vaig comprar un.
Ara ve, una de les novetats d'enguany, per problemes amb la propietat privada hem de variar el recorregut de l'any anterior i hem de voltar el puig per l'altre costat per trobar-nos a dalt amb el camí de s'arxiduc. La volteta en qüestió són uns 6 km més en el total de la prova i encara que el camí és un poc més bo, la pendent és més elevada, els bastons van a tota. Arribam al cim, i recorrem un dels trams que més m'agraden a jo, a l'esquerra es pot contemplar el ma i la costa de Deià, la mar calma i a la dreta sortint el sol una estampa espectacular, llàstima les pedres, una mica massa hi ha. L'organització ha fixat un PC allà dalt, 3 voluntaris disfressats de cowboys ens animen pel que resta de recorregut una forta baixada tècnica per bosc d'alzina que ens durà a Deia, m'encanta aquesta baixada. Aquí vaig jo davant de Colom, queda uns metres endarrera. Passam per dins del torrent que ens du cap a la població, lloc de mals records, aquí va ser on vaig caure l'any passat i em vaig fer l'esquinç al patejar una pedra. Enguany corr aixecant molt els peus i prestant màxima atenció. Ho super i arribam a Deià, li duc ventaja a en Juanjo però aprofitaré per menjar més i anar fent coses a l'avituallament. Són les 9:09' del matí anam molt bé.
Els dies previs m'havia preparat un poc els temps de pas de cursa i la previsió. Em vaig imprimir un perfil del recorregut amb els avituallaments i m'havia anotat els temps de pas de l'any anterior fins Cúber on havia abandonat. Els qui anaven amb jo aquell dia van arribar en 17 hores i pico. El temps final que vaig anotar va ser el de fa dos anys quan vaig ser finisher que vaig marcar 18 h 25'. O sigui que anant al ritme de l'any anterior estava entre les 17 hores llargues i anant mal voldria igualar o superar marca de quan vaig ser finisher. Enguany em trob bé, he millorat molt al FART i a altres curses Sa Talaia, etc. A Deia només anam endarrerits uns minuts respecte a l'edició de l'any anterior.
Una altra sensació estranya d'enguany, és que una mica abans dels avituallaments començ a notar l'estomac buit sensació de gana i a Deià, en concret, faig un fart, m'entra el menjar perfectament i menjo un plat d'ensalada de pasta, mig bocata de barra, 2 mitxos sandvitxos de paté i 2 bocins de plàtans. També bec isotònic i més pepsi, per la cafeina i tal.
Ara ens toca el tram més curt i senzill de l'Ultra, 8,7 km amb 255 m de desnivell fins arribar a Sóller. Tenc ganes d'arribar a Sóller. Allí estic allojat enguany, hem superat la meitat del recorregut i allí estarà na Neus per assistir-me, donar-me roba néta i moooolts d'ànims només amb la seva presència. Sóller està molt animat, és preciós, i els carrers estan plens de gent que ens animen, es dissabte al matí i hi ha mercat, hem de creuar tot el poble. Arribam a les 10h47'. Aquí ja acumulam més de mitja hora respecte a l'any passat. Neus m'informa que Bonilla i Toni marxen molt per davant que van molt bé com a màquines. José Maria va menys de mitja horeta davant de nosaltres, va malament. A partir d'ara, Neus m'esperarà al següent punt de control fins la meta això em dona seguretat i forces d'allà on no tenc.
A partir d'ara comença la cursa de veritat. Hem d'ascendre el barranc de Biniraix per arribar fins a Lluc, són més de 9 km amb més de 800 m de desnivell positiu. Són un munt d'escalons de pedra, amb vistes impressionants i amb aigua corrent cap abaix, idílic. Dos hores i mitja tardam en fer aquest tram. Caminam des de la sortida de Sóller fins a dalt de tot del cim i només correm la petita baixada fins l'embassament de Cúber i al camí que l'envolta. Anam francament perjudicats, ja falt de forces a les cames, Colom ha anat davant tot el camí però l'adelant un km abans de l'avituallament perque soc més constant trotant i no atur mica a caminar per aquí. Aprofit per fer més coses a l'avituallament de Cúber, carpa militar que sembla un camp de refugiats fa pena veure les cares d'alguns corredors. Sol ser un punt on abandona molta gent, ho sé per experiència, però enguany no es donarà el cas...
Reprenem el camí per una pista molt bona bordejant una sèquia del embassament,corrible però nosaltres caminam amb els bastons tota l'estona. Començ a adonar-me que alguna cosa ha fallat, vaig fatal sense forces, els quadriceps fets calç. Però he d'arribar encara que sigui caminant fins meta, l'any passat ja vaig abandonar i no vull fer-ho per segon any consecutiu. Pujam fins el punt més alt de la cursa, 1220m, Galileu, allà dalt hi ha un control i un grup de voluntaris animant i beneint els corredors, s'agraixen els ànims a aquestes alçades són necessaris. En Juanjo em fuig una mica a l'ascensió, coronam Massanella i el descens cap a Lluc és duríssim per la quantitat de pedres que hi ha, i quan un va tan picat, fan pupa, molta pupa. És l'únic tram que em deixo caure una mica per inèrcia però frenant-me perque em fan mal els quadriceps. Així mig trotan mig caminant arribam al santuari de Lluc que està animadíssim, ambientàs.
Últim avituallament i punt de control. Tenim tantes ganes d'acabar que no estam massa estona, m'estranya no haver esgotat mai l'aigua del camelback. Menjam una mica, una mica de pepsi i reprenem la marxa. No em quadren les previsions de la marca probable. Entre els km de més i que se m'ha mort el Garmin, anam llestos, Colom no du ni rellotge....buff. Per l'hora que és calculam que arribarem a les 19 hores. Queden uns 17 km, sembla ser, perque ningu als qui li demanam ens ho deixen massa clar. Malgrat és quasi tot barda abaix i carretera plana fins Pollença decidim caminar tota l'estona, no estam per a gaires trotes. Feim vàries intentones però que va... anam fatal, no podem. Més endavant, vist que estarem fregant les 20 hores propós córrer en les baixades patint tot el que es pugui per aranyar uns minuts i no fer una marca tan desastrosa però Colom no va i decideix acabar amb ell encara que caminem tota l'estona fins Pollença.
Arribam a l'asfalt queden 6, ens passa tot Déu, naltros amb els bastonets, pim pam pim pam. Feim un darrer intent i no correm ni 500 m. Faltava la putadeta del torrent, que si paret amunt paret avall, escales...buf. Ja entrant a Pollença en agafa un eivissenc, Carles Marí, que està fent el Trail. Va tirant pestes, que sí les pedres, que quines bardes, que si no sé que, que mai més, que això ñes de bojos.... un altre que ja ha picat, l'any que ve l'Ultra, jeje. Anam demanant l'hora a tothom, espectadors, corredors, etc. Volem arribar abans de les 20h, quin desastre. "Colom com no correm no arribem!" A les primeres cases trobam el cartell de 2km per meta i allà que anam a 5' el km. Em fa mal tot!! no sé si arribaré d'una tirada sense aturar-me. El cartell d'1'5 per meta, buff. Colom tira fort, em dona ànims, se m'escapa uns metres. Passam a Carles a tota màquina i es queda flipat jeje, fa un moment estàvem morts. Exprimim les darreres forces del múculs ens buidam per complet. Ja som a Pollença, als carrers, camí de la plaça on està la meta enguany i no al poliesportiu, menys mal. 500 metres ja es respira la meta, giram a esquerra i en un carreró estret que desemboca en la plaça em trob a na Neus que em dona ànims li planto un petó i sprint cap a la meta. Una arribada molt xula, tot emmoquetat de verd, arc tiomfal i ens posen la cinta de finishers a tots, com a campions. Li dedico la cursa a la meva dona besant-me l'anell i se m'ocorr creuar els bastons a l'aire i besar-los en senyal d'agraïment a la seva ajuda prestada. GUAUUU ha valgut la pena arribar, encara que un poc tard, però ha valgut la pena. Medalla xulíssima de finisher i armilla asics també amb l'inscripció de finisher molt guapa. Ja està fet 19 hores i 50 minuts, després d'haver sortit d'Andratx som a Pollença havent passat per llocs meravellosos de la Serra de Tramuntana.
Enguany ens instalem a Sòller, gentileza de'n Tomàs París i familia, ideal perquè està a meitat cursa i tant per anar a la sortida, tornar de la meta o que na Neus em pugui seguir i assistir a la cursa, ens cau molt bé.
Intent fer una becadeta però impossible, no hi ha manera. Sortim prompte cap a la sortida d'Andratx, aturada a Decathlon per comprar el tallavents i una vegada arribats al poble aturada ràpida a recollir el dorsal per evitar les presses de darrera hora. Trobam una petita pizzeria al poble i sopam pizza, un tallat i llestos. Cap al pavelló, hi ha nervis i ja comença a respirar-se l'ambient màgic dels Ultras, sobretot d'aquells que comencen de nits.
Uns dels millors moments de la cursa es viuen als moments previs a la sortida, al pavelló on s'estableix el centre d'operacions, els eivissencs sempre tenim allà el nostre raconet on ens ajuntam tots i tot son bromes i rises, mofades sobre el material d'un de l'altre, les tàctiques secretes, les fotos de rigor, etc. Tots sabem que d'aquí a poca estona ja no riurem tant... JEJE Es nota l'absència de n'Skapin, alma màter del grup i un dels pioners de venir a participar a aquesta cursa, que aquest any ha hagut de quedar a casa a darrer moment amb unes dècimes de febre.
Ha arribat l'hora de la sortida, em de caminar més de 500 metres per anar fins allà. Enguany l'han desplaçada fins l'Ajuntament d'Andratx, un antic castell preciós. Ha set un encert. Ha set la millor sortida dels 3 anys que he participat. Imagineu-vos l'estampa: Castell antic il·luminat a la foscor de la nit, de fons sona a tota marxa Carmina Burana, l'speaker comença a animar l'ambient i a les 00:00 comença el compte enrerra 10, 9, 8, 7.. 2,1 i bocines sonen fort en la nit d'Andratx, ens saludam i desitjam sort tota l'expedició pitiusa, i endavant començam a trotar, creuam la línia de sortida i a banda i banda del carrer hi ha voluntaris amb torxes enceses que fan més místic el moment. Una estesa de llumetes vermelles invaeixen els carrers d'Andratx cap a les muntanyes més properes. Començam així un llarg dissabte que ens durà després de moltes hores d'esforç, de patiments, de satisfaccions, a la plaça de Pollença. Aquest és l´únic objectiu: arribar a Pollença, això ja serà un èxit.
Sortim tots junts, menys en Javi Serra clar, però ben deseguida ens dividim en dos grans grups: Jose Maria, Boris, Vicent Bishi, Bonilla i Toni Tomasset per davant van a un ritme que per nosaltres ja és molt ràpid a aquestes alçades sobretot pensant tot el que ens queda per davant, els "deixam" marxar i ens quedam una mica endarrera en Colom, Marc Marí, Raúl, Pere Serra i un que escriu cròniques molt llargues.
A darrera hora vaig decidir comprar-me unes musleres Compressport, ja que als trails es carreguen molt els quàdriceps i després patim molt amb les agujetes. Sense haver-les provat, me les he calat per la cursa i m'estrenyen moltíssim i als pocs km not sensacions rares als quàdriceps, com a molt durs, alguna cosa no funciona, i no estam ni al km 10.
Baixada cap a Estellencs de les millors de tot el recorregut per còrrer, no gaire tècnica, carrerany sense moltes pedres, pista després i camins asfaltats a lo darrer que s'arriba a fer una mica llarg i carrega els quadriceps de tant de retindre. En aquest Ultra, un es cansa de pujar i es cansa baixant, no es sap el que és pitjor. Arribam a Estellencs, primer punt de control i avituallament a les 2 i 48' de la matinada per recórrer els primers 18'7 km i marxar en la 145 posició.
Al PC d'Estellencs m'he tret les musleres de compressió i les he deixat a la motxilla per més endavant si de cas. A l'instant he trobat millora, les cames més relaxades i he començat a trobar-me millor. Marxam en tot moment en Colom i jo junts. Marc Marí i Raúl Salvador ens fan la goma, anam junts per moments sense voler van quedant-se darrera, ens trobam als avituallaments, anam llarg moments tots 4 junts. Aquest tram fins el Port des Canonge és bastant senzill, són 17,4 km i només trobarem 521 de desnivell. Una pujada que afrontam des del mateix poble d'Estellencs, per baixar posteriorment fins el nivell del mar, al Port des Canonge on està el 2n avituallament i PC, on arribam després de 5h 05' de cursa i en la posició 167. A l'avituallament menjo bastant i carregam camelback. Bevem isotònic en els gots plegables de silicona ( van de conya ) i pepsi. Porquejam de tot, la veritat que enguany els avituallaments han estat ben abastits de quantitat i varietat. Xuxes, sandvitxos, barretes, fruit secs, fruites, galletes, de tot. No ens entretenim gaire i partim de seguida. Recordam de l'any anterior que la sortida del Port des Canonge era dureta, una pujada interminable per pista ampla però amb molta pendent que ens du a Valldemossa. La intenció és arribar bastant abans que surtin els del Trail per agafar-los ventaja i que comencin a avançar-nos passat el camí de s'arxiduc i per bandes menys tècniques on no siguin tan emprenyos els adelantaments. Són només 9,4 km de recorregut però quins nou quilòmetres, bufff. Aquí els bastons tornen a fer molta feina, es nota la diferència de dur-ne'n a no. Descarrega els quadriceps, articulacions, postura més erguida, etc. Tal vegada demà ens afinem els braços, però ens és ben igual. Colom tira de jo sempre cap amunt i en no res feim cel, ja som a dalt. Baixam una mica senzill i ens queda una tiradeta d'un parell llarg de km d'asfalt per carretera fins la població de Valldemossa, sortida del Trail. Ja s'ha fet de dia, hem passat la nit i això sempre anima. Arribam a les 6:45' del matí i el Trail surt a les 8 h, no està malament. No ens podem anar de Valldemossa sense provar la coca de patata, repostam, ens treim el frontal i visita al bany per fer aigües menors. Estan arribant a la zona molts dels participants al Trail, ens donen anims, la qual cosa s'agraeix. Posició 189. Comença a fer un ventet molt emprenyo i suats com anam, quan caminam tenim fred. Treim els tallavents i ens els posam, menys mal que vaig comprar un.
Ara ve, una de les novetats d'enguany, per problemes amb la propietat privada hem de variar el recorregut de l'any anterior i hem de voltar el puig per l'altre costat per trobar-nos a dalt amb el camí de s'arxiduc. La volteta en qüestió són uns 6 km més en el total de la prova i encara que el camí és un poc més bo, la pendent és més elevada, els bastons van a tota. Arribam al cim, i recorrem un dels trams que més m'agraden a jo, a l'esquerra es pot contemplar el ma i la costa de Deià, la mar calma i a la dreta sortint el sol una estampa espectacular, llàstima les pedres, una mica massa hi ha. L'organització ha fixat un PC allà dalt, 3 voluntaris disfressats de cowboys ens animen pel que resta de recorregut una forta baixada tècnica per bosc d'alzina que ens durà a Deia, m'encanta aquesta baixada. Aquí vaig jo davant de Colom, queda uns metres endarrera. Passam per dins del torrent que ens du cap a la població, lloc de mals records, aquí va ser on vaig caure l'any passat i em vaig fer l'esquinç al patejar una pedra. Enguany corr aixecant molt els peus i prestant màxima atenció. Ho super i arribam a Deià, li duc ventaja a en Juanjo però aprofitaré per menjar més i anar fent coses a l'avituallament. Són les 9:09' del matí anam molt bé.
Els dies previs m'havia preparat un poc els temps de pas de cursa i la previsió. Em vaig imprimir un perfil del recorregut amb els avituallaments i m'havia anotat els temps de pas de l'any anterior fins Cúber on havia abandonat. Els qui anaven amb jo aquell dia van arribar en 17 hores i pico. El temps final que vaig anotar va ser el de fa dos anys quan vaig ser finisher que vaig marcar 18 h 25'. O sigui que anant al ritme de l'any anterior estava entre les 17 hores llargues i anant mal voldria igualar o superar marca de quan vaig ser finisher. Enguany em trob bé, he millorat molt al FART i a altres curses Sa Talaia, etc. A Deia només anam endarrerits uns minuts respecte a l'edició de l'any anterior.
Una altra sensació estranya d'enguany, és que una mica abans dels avituallaments començ a notar l'estomac buit sensació de gana i a Deià, en concret, faig un fart, m'entra el menjar perfectament i menjo un plat d'ensalada de pasta, mig bocata de barra, 2 mitxos sandvitxos de paté i 2 bocins de plàtans. També bec isotònic i més pepsi, per la cafeina i tal.
Ara ens toca el tram més curt i senzill de l'Ultra, 8,7 km amb 255 m de desnivell fins arribar a Sóller. Tenc ganes d'arribar a Sóller. Allí estic allojat enguany, hem superat la meitat del recorregut i allí estarà na Neus per assistir-me, donar-me roba néta i moooolts d'ànims només amb la seva presència. Sóller està molt animat, és preciós, i els carrers estan plens de gent que ens animen, es dissabte al matí i hi ha mercat, hem de creuar tot el poble. Arribam a les 10h47'. Aquí ja acumulam més de mitja hora respecte a l'any passat. Neus m'informa que Bonilla i Toni marxen molt per davant que van molt bé com a màquines. José Maria va menys de mitja horeta davant de nosaltres, va malament. A partir d'ara, Neus m'esperarà al següent punt de control fins la meta això em dona seguretat i forces d'allà on no tenc.
A partir d'ara comença la cursa de veritat. Hem d'ascendre el barranc de Biniraix per arribar fins a Lluc, són més de 9 km amb més de 800 m de desnivell positiu. Són un munt d'escalons de pedra, amb vistes impressionants i amb aigua corrent cap abaix, idílic. Dos hores i mitja tardam en fer aquest tram. Caminam des de la sortida de Sóller fins a dalt de tot del cim i només correm la petita baixada fins l'embassament de Cúber i al camí que l'envolta. Anam francament perjudicats, ja falt de forces a les cames, Colom ha anat davant tot el camí però l'adelant un km abans de l'avituallament perque soc més constant trotant i no atur mica a caminar per aquí. Aprofit per fer més coses a l'avituallament de Cúber, carpa militar que sembla un camp de refugiats fa pena veure les cares d'alguns corredors. Sol ser un punt on abandona molta gent, ho sé per experiència, però enguany no es donarà el cas...
Reprenem el camí per una pista molt bona bordejant una sèquia del embassament,corrible però nosaltres caminam amb els bastons tota l'estona. Començ a adonar-me que alguna cosa ha fallat, vaig fatal sense forces, els quadriceps fets calç. Però he d'arribar encara que sigui caminant fins meta, l'any passat ja vaig abandonar i no vull fer-ho per segon any consecutiu. Pujam fins el punt més alt de la cursa, 1220m, Galileu, allà dalt hi ha un control i un grup de voluntaris animant i beneint els corredors, s'agraixen els ànims a aquestes alçades són necessaris. En Juanjo em fuig una mica a l'ascensió, coronam Massanella i el descens cap a Lluc és duríssim per la quantitat de pedres que hi ha, i quan un va tan picat, fan pupa, molta pupa. És l'únic tram que em deixo caure una mica per inèrcia però frenant-me perque em fan mal els quadriceps. Així mig trotan mig caminant arribam al santuari de Lluc que està animadíssim, ambientàs.
Últim avituallament i punt de control. Tenim tantes ganes d'acabar que no estam massa estona, m'estranya no haver esgotat mai l'aigua del camelback. Menjam una mica, una mica de pepsi i reprenem la marxa. No em quadren les previsions de la marca probable. Entre els km de més i que se m'ha mort el Garmin, anam llestos, Colom no du ni rellotge....buff. Per l'hora que és calculam que arribarem a les 19 hores. Queden uns 17 km, sembla ser, perque ningu als qui li demanam ens ho deixen massa clar. Malgrat és quasi tot barda abaix i carretera plana fins Pollença decidim caminar tota l'estona, no estam per a gaires trotes. Feim vàries intentones però que va... anam fatal, no podem. Més endavant, vist que estarem fregant les 20 hores propós córrer en les baixades patint tot el que es pugui per aranyar uns minuts i no fer una marca tan desastrosa però Colom no va i decideix acabar amb ell encara que caminem tota l'estona fins Pollença.
Arribam a l'asfalt queden 6, ens passa tot Déu, naltros amb els bastonets, pim pam pim pam. Feim un darrer intent i no correm ni 500 m. Faltava la putadeta del torrent, que si paret amunt paret avall, escales...buf. Ja entrant a Pollença en agafa un eivissenc, Carles Marí, que està fent el Trail. Va tirant pestes, que sí les pedres, que quines bardes, que si no sé que, que mai més, que això ñes de bojos.... un altre que ja ha picat, l'any que ve l'Ultra, jeje. Anam demanant l'hora a tothom, espectadors, corredors, etc. Volem arribar abans de les 20h, quin desastre. "Colom com no correm no arribem!" A les primeres cases trobam el cartell de 2km per meta i allà que anam a 5' el km. Em fa mal tot!! no sé si arribaré d'una tirada sense aturar-me. El cartell d'1'5 per meta, buff. Colom tira fort, em dona ànims, se m'escapa uns metres. Passam a Carles a tota màquina i es queda flipat jeje, fa un moment estàvem morts. Exprimim les darreres forces del múculs ens buidam per complet. Ja som a Pollença, als carrers, camí de la plaça on està la meta enguany i no al poliesportiu, menys mal. 500 metres ja es respira la meta, giram a esquerra i en un carreró estret que desemboca en la plaça em trob a na Neus que em dona ànims li planto un petó i sprint cap a la meta. Una arribada molt xula, tot emmoquetat de verd, arc tiomfal i ens posen la cinta de finishers a tots, com a campions. Li dedico la cursa a la meva dona besant-me l'anell i se m'ocorr creuar els bastons a l'aire i besar-los en senyal d'agraïment a la seva ajuda prestada. GUAUUU ha valgut la pena arribar, encara que un poc tard, però ha valgut la pena. Medalla xulíssima de finisher i armilla asics també amb l'inscripció de finisher molt guapa. Ja està fet 19 hores i 50 minuts, després d'haver sortit d'Andratx som a Pollença havent passat per llocs meravellosos de la Serra de Tramuntana.
